| Lletra | Dolça meravella!
Neus, la donzella,
tresca pels cims.
Cauen regalims
de totes les branques
com fulles blanques,
immaculades,
que prest davallen fins els abisms...
Oh indrets sublims
on les aigües són gelades!
Ve, rublert de goig, el temps primaveral...
Ja es va fonent la neu del cim més alt...
Vibra el pensament amb l’ideal...
Oh Neus” no veus l’esplet del camp
tan ple de vida?
No veus les roses com un flam
que ha tret florida?
Si impera l’encís a gratcient
amb el bon temps clar i esplendent,
la joventut, garrida,
va llençant llurs cants al vent...
Neus, donzella captivant,
gosa amb el neu cant
triomfant!...
Oh Neus, tu qui ets tan escaient,
tan exquisida,
acull el clam gentil i alat
que et diu gosant l’esclat,
l’enamorat!
Lletra: Josep Casas i Busquets
Cantarem! amb tot el cor,
una sardana, que és per la Neus.
Cantarem tots junts, cantarem plegats perquè
és nostra amiga, dolça i joliua;
que té els ulls blaus
que té els ulls verds
que té els ulls bonics.
Alça tons ulls, ben oberts
bonica nina, per mi.
En el cel tan blau, de llum,
la lluna riu
banyant-nos en raigs, brillants
la nit d'estiu.
Les ninetes van totes al ball,
la que porta els cabells al vent,
la brusa nova,
entre de les demés somriu
la galta roja.
Alça tons ulls tan blaus, bonica
alce'ls al cel tan blau de llum.
Alça tons ulls, bonica
i omple'ls d'olorós perfum.
La lluna guaita sobre teu
vora la mar somriu.
Alça tons ulls tan blaus al cel
nina bonica,
que l'aire de la mar refresca
ton front diví, tan bell,
bonica Neus. |
