| Lletra | En el nostre fruiterar
s’ha desfet la tramuntana
i ha volat tota l’ufana
del fruit proper cel enllà.
No lluen en les branques
les flors blanques com estels
d’una esperança:
però és cada fulla la despulla
d’una vida que s’atansa
i volant la flor,
vola la llavor.
I cada fulla que vola per l’aire
el nostre camp eixampla més i més
que amb ella vola el pol·len fecundaire
i com més vent més fruit hi haurà després.
Res hi fa que la ventada
ens prengui el goig de les flors
si en la branca desflorada
la sang hi corre que ens durà el fruit saborós.
I en la taula ben parada,
com un vell temps d’abundor,
tastarem altra vegada
el sant fruit de germanor.
I farem una sardana
del primer de nostres cants
beneïnt la tramuntana
que ens ha fet més rics que abans.
Vola flor, vola flor,
que el torb furient:
escampa amb tu el pols vivent,
fecundador.
I s’allunyaran les lites
i el camp nostre es farà gran
per a fer-hi les collites
dels qui som i els qui vindran. |
