| Lletra | Curts:
Quan Déu tingué ja enllestida
l’obra de la Creació
un cant d’amor i de vida
va aixecar-se triomfador.
Un Himne infinit de glòria
que l’Immens feu ressonà
i que Déu en sa memòria
Ell mateix és dedicà.
I al veure’s tot el creat
en mig de tanta poesia
i entre la dolça harmonia
que invadeix l’Immensitat,
gojós és posa a ballar.
Voltant l’Essència Divina,
una dansa gegantina
que fa els cels meravellar.
Llargs:
Amb suau grandesa i ordenat barreig
va durant encara tan diví festeig.
En les infinites celestials regions,
sense mai parar-se, van dansant els mons.
La sardana és vida de tot lo creat,
és bes i carícia que Déu ha escampat;
el ball sempitern,
el compàs etern
que porta la marxa de l’Immensitat.
És la sardana
l’etern
i bell tresor;
ella engalana
l’Immens
de goig i amor.
Ella es l’Himne Sant
que tot va entonant,
l’infinit concert
que a Déu han ofert
els mons tot dansant.
És la sardana
l’alè
del Creador;
la filigrana
que els cels
canten a cor.
Psalm de magestat
que té amalgamat
tot lo bell
tot lo gran
i tot lo sagrat.
I els segles van desfilant
i sens repòs van dansant
tot lo creat
la Divina Sardana
que en sa marxa ufana
batega la vida de l’Eternitat.
Llargs:
Al fer Déu la terra va escollir-ne un tros
per a un lloc alegre, petit i formós,
i en aquest més que en altres va posar més zel
i en ell va abocar-hi el millor del Cel.
En mig de les gales amb que l’enjoià
la Divina Dansa també hi va posar,
i el desig diví
Catalunya, eixí
com poncella immensa es va esbadellà.
És la sardana
de pau
l’intens pregó;
en sa rotllana
no hi cap
mai ni dolor.
Per anar a son convit
dona la Pàtria el crit,
per aplegar en ell
el jove i el vell,
el gran i el petit.
És la sardana
l’imant
que atrau els cors;
ella s’engrana
sembrant
virtuts i amors.
I amb el seu dansar
tot bon català
es fa fort,
es fa gran
i triomfarà.
I els segles van desfilant
i sens repòs van dansant
tot lo creat
la Divina sardana
que en sa marxa ufana
batega la vida de l’Eternitat. |
