| Lletra | Veniu germans d’enllà de la frontera
que els límits són més convencionals.
La nostra pàtria és la terra entera
i l’hem de fer fecunda en ideals.
Si avui arreu del món parlen de guerra
i els fets no poden ser mai inhumans,
voltem amb la sardana aquesta terra
i unim, tot protestant, les nostres mans.
Siguem com els infants ! La primavera
retorni el dret robat a cada esclau.
Posant en creu els braços amb fe vera
ballem la gran sardana de la pau.
Trobem en la sardana acollidora
caliu vivent i el símbol de l’amor.
Vulguem que el cant vibrant de la tenora
s’oposi a un món ple d’odi i de rancor.
Posen més voluntat per fer-la noble
traient-la de l’oblit i dels paranys
perquè la senti seva cada poble
i sigui l’exponent de nous afanys.
I si entra dintre el temple aquesta dansa
i Déu la mira amb goig del Mes Enllà,
corprès per tanta fe i tanta esperança
li dongui permanència al seu altar...
I així, davant de tots, fem-ne ofrena
amb el desig rotund d’un món millor.
Discòrdies, no! Ni lluites de cap mena!
Deixem de banda enveja i ambició.
Desproveïts de la passió que impera,
fent ressonar la veu per l’ample nau,
llancem arreu per himne i per senyera
el cant de la sardana de la Pau. |
