| Lletra | Curts:
Rossinyol que en la fosca esclates
melodiós d’ardent desig,
rossinyol que, entendrit, t’amagues...,
avui com tu m’abrusa el pit;
avui com tu sóc niu de flames,
avui com tu m’abrusa el pit.
Ocell ardit,
de soledat crit exaltat:
ocell poruc dins l’arç,
l’arç florit i ple d’espines
també com tu
vull esperar
el sol que amb ulls lluents
tornarà aviat
a acompanyar-me per tants camins
que em són traïdors de glaç.
Rossinyol que de nit sospires
fent del silenci plor d’amor,
rossinyol que enyorós refiles...,
avui com tu vibra el meu cor;
avui com tu entre flors i espines
avui com tu vibra el meu cor.
Llargs:
Com perfum que arriba
de sobte i no saps d’on,
pels aires presento
sospirs del teu nou retorn .
Ah, sí, que dolç, que dur esperar-te!
Ja el bes que et guardo et va xuclant!
I et va tibant, tibant, tibant!
I dret l’amor et va guiant
molt fort vers mi,
el port del teu bon destí.
...I si un vent fascinant
de buf estrany, buf juganer,
t’hagués fet regirar...,
va ser i no ha estat mai
(perquè jo més t’estimo),
va ser i no ha estat mai
(miratge en lluny desert),
va ser i no ha estat mai
perquè corrent, saltant,
content cridant-me el nom,
de lluny, ja et sento el cant! |
