| Lletra | Un cant a Guardiola entonem,
d’amor de pau…
Un himne fet sardana li cantem
joiós, suau.
Cruïlla és Guardiola
de camins del Pirineu
de rius on hi tremola
l’aigua fosa de la neu.
La vall és un bressol ple de veïns
vinguts d’arreu.
Si a tots dóna aixopluc als seus destins
rancors deixeu.
Poble, encara jove,
que porta frisat deler
de créixer i de conviure
amb treball i fe.
Del cim li fan corona
turons, sardanejant:
Pedraforca s’emociona
i els braços va enlairant.
Com salta el Puigllançada
punteja el Coll de Pal,
un so de tenora te l’albada
quan matineja a Tossa d’Alp.
El contrapunt l’inicien les fonts
que brollen en la vall, amb ressons riallers
Font del Panxut, racó de les Nous Fonts,
recer de Sant Llorenç, font dels Avellaners.
Salten, mosquejant
les truites dins dos rius petits
van sardanejant
al so de la cobla.
Cantem tots ben fort
ballem, dansem, dem-nos la mà
que aquest cant a tothom agermanarà.
Com brot novell, Guardiola va esclatant
tot ple de joventut, de vida i de perfum.
Li dediquem avui un ardent cant.
Amb el cor esbatanat de joia, pau i llum. |
