| Lletra | Els peus dintre del riu, la testa enlaire,
per respatller les fraus del Puigventós,
somriu la vila palpitant de flaire
i Montserrat la vetlla, consirós.
Planes i vinyes són el seu bell aire
les oliveres i el raïm sucós!
El teler confident i bon sirgaire
guia la nau del poble venturós.
Les sirenes! La vila que es desperta!...
el riu, com una artèria ben oberta
la saluda i s’afua amb lleu traüt.
Un espetec de sol daura la terra.
I amb l’esguard a la verge de la Serra
Olesa llença un cant de joventut. |
