| Lletra | Dins l’eterna i gran sardana
que els serrats dels teus voltants
fan amb garlanda galan
de fullatge, flors i cants,
oh Solsona, d’eixa dansa
tu ets ak mig com un tresor
i al seu ritme d’esperança
batega sempre el teu cor.
L’ocellam qie la volteja
refilant la nit i el jorn,
la contrada que verdeja
i les flors de tot l’entorn,
són, amb llurs cançons i flaires,
els brillants d’aquest anell
que t’abraça de dansaires
i et corona amb ric joiell.
Solsona, bella Solsona,
oidfà, quin goig de ciutat,
dins d’aquesta gran corona
per regina et té el veïnat.
Soferta tu ets de batalles,
sempre heroica i triomfal,
fas encara mil rialles
al llarg del teu historial.
I et sents jove, franca i forta,
vius sadolla d’il·lusions,
per tothom obres la porta
i omples a tots dels teus dons.
Oh, com tu cap més bellesa
ni altre amor amants atrau,
ets tan florida i encesa
sota el sol d’aquest cel blau.
Solsona, bella Solsona
terra de les segues d’or,
ciutat que tens per corona
i esperança del teu cor
eixa eterna i gran sardana
que els serrats dels teus voltant
fan amb garlanda galana
de fullatges, flors i cants |
