| Lletra | Plaça alegre i molt moguda
amb gent que vénen i van,
per a tothom hi ha cabuda,
eres… la plaça més gran,
el cor de tota la vila
el pulmó dels Olesans
des de a on el cel s’enfila
el brogit dels vianants
amb l’infant que jugant crida,
dones que van a comprar,
homes fent la discutida
al davant de cal Tessà.
I enmig de tanta gatzara
hi ha set fonts que dia i nit
ragen aigua fresca i clara
fins deixar-te embadalit.
Set fonts amb forma de cara
porten per boca un canó,
el dimoni la més rara,
tocant al sobreeixidor.
Les altres sis, són boniques
cara d’àngel bon minyó,
els raig cauen dins les piques
que hi fan de recollidor.
La remor d’aigua que emana
sona, portada pel vent,
com una cançó Olesana
per complaure oïda i ment.
I l’entorn? ple de botigues,
tantes, que eren a tocar,
de modernes i d’antigues;
de tot s’hi pot comprar.
Eres llavors tan bonica
que no se’t pot oblidar,
no s’hi assembla gents ni mica,
tot sent maca, la que hi ha. |
