| Lletra | La mar s’obre, s’obra i tanca
pel bot que hi rellisca fi,
i d’escuma blanca i blanca
es deixa marcar camí.
Corre corre barca nova,
hissa vela deixa el rem,
que amb l’amor que el cor em roba
d’ahir nit que no ens veiem.
Timoner segueix la ratxa
que el vent bufa de llevant,
i a Llafranc mirant la platja
tinc dos braços esperant.
Té per dents perles molt fines
que el somriure no se’n mou,
té per ulls aigües marines
i per llavis coral nou.
Tot cantant farem més via,
deixarem Calet i El Salt,
i El Pinell farà de guia
del Llafranc que tot ho val.
Que jo duc com una aranya
enxarxat el pensament,
que jo duc a cada entranya
i no en deixa cap moment.
Com voleu sentí estranyesa
si a l’encant que s’hi posà
hi tinc un amor que em besa
per cada estrella que hi ha…
I la barca ja fondeja.
Baixen llums amb tremoleig
que amb el peix la nit plateja.
Jo sols miro si la veig!
Perxò m’omple sense noses,
perxò em corre per la sang,
però tinc un món de roses
a Llafranc, Llafranc, Llafranc. |
