| Sardana | Lluna d'amor |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Marcó, Maria Rosa (Salomé) |
| Lletra | Curts: A poc a poc, com neix la lluna a poc a poc potser es amor, el que ha nascut com una espurna de l’amistat que hi ha entre tots dos. Jo em neguitejo si trigues massa però així que arribo ja em prens la ma i saps que en diuen d’això que ens passa doncs que això diuen que es estimar. Llargs: Lluna que ara be i després se’n va Ves que si ets amor no s’acabi mai Que no faci fals passos quart creixent minvant Lluna que ara be i després se’n va. Un amor que ens ha nascut d’una amistat no el vulguem si no es que vulguis de veritat que bonic es l’amistat entre tu i jo. Però puc perdre si l’amor no es de debó. |
| Quant. Lletres |