| Lletra | Curts:
Als camps de blat cauen occides
les tiges d’or...
La noia del mas, fresca i encisera,
llença cants d’amor frec de la garbera
amb el rostre encès i amb la falç al puny
i el fadrí reprèn la dalla que espera,
oblidades
adés, altres mes de juny....
Oidà! Oidà!
Pels camps de blat reneix l’alegria.
Oidà! Oidà!
Que d’aquest gra menjarem el pa,
bon aliment, goig pel demà.
Llargs:
Amb afany, l’ardida segadora
va trescant sots el sol que l’arbora...
D’il·lusió
el fadrí entona i desflora
la cançó:
Bonicoia segadora
quan et veig portant la falç
te diria inspiradora
dels més tendres madrigals.
Vés segant
que en el camp hi ha tot l’encant
de visions amigues
i el teu rostre bru
és talment el blat que lluu
amb rosses espigues...
Ves segant,
pels bells dies que vindran
si al meu cor et lligues
i amb els cants alats
i fruint nous esclats
nostre juny serà triomfant,
i et diré la inspiradora
dels tendrívols madrigals,
bonica segadora
que ets gentil portant la falç. |
