| Lletra | Aimada!
Ja ve el bon temps, somriu la vida,
per camps i valls tot treu florida
i ensems floreix l’amor
dins el meu cor
frisós de ta beutat
en bell esclat.
Tu ets la donzella qui en el finestral
omple de joia totes les mirades,
tu ets qui destil·les llum primaveral
del cel guarnit
aquesta nit
amb munts d’estrelles fulgurants
que fan més bells els nostres cants
vibrants.
Tu duus tot l’encís
clar i precís
de rosa vera
i ets flors primicera
de la primavera.
Tu ets abrandament,
estel fulgent
de llum eterna
i ets l’amor que m’enlluerna
amb ulls diamantins
que fan més bells i clars tots els camins
que passen cantant els galans fadrins...
Donzella captivant, oh estimada!
Que bell és fitar-te la mirada!
Bo i copsant la teva galania
és dolça l’amoria.
No sents vibrar l’esperit de fretura
que a gratcient ofrena la natura?
Si encantaments tens en la figura,
dóna’ls al vent que duu els meus cants
que esdevindran triomfants! |
