| Lletra | A la voreta de l’Onyar se senten els aires,
se sentes els aires.
A la voreta de l’Onyar se senten els aires
del vell Empordà, oidà.
Tot passejant per la verda ribera,
un bonic dia de primavera,
bella donzella hi vaig trobar,
bella donzella de la ciutat.
Soleta, cantava, planys d’amor i d’enyorança
i l’aigua s’enduia belles perles dels seus ulls.
Què fas hermosa nineta?
llavors li vaig preguntar,
ella plora, plora que plora,
i dient-me que molt s’enyora
que Girona ha de deixar,
i tot seguit comença a cantar.
Girona generosa, la més bella i hermosa
Girona bondadosa em tens el cor encisat
on hi ha l’amor més gran.
Narcís li deien que n’era el seu nom
i tots ara el ploren perquè ja és mort.
Ai quin somni més terrible que he tingut
a la vora de l’Onyar
que em semblava que tot era veritat
i ara res no ha sigut,
Girona aimada meva,
jo t’estimo de tot cor,
més bella primavera,
més preciosa que un tresor,
Girona aimada meva, quina tristor,
quan de tu m’allunyo, ai qui dolor! |
