| Lletra | Quan de l’Empordà marxava
força més enllà de l’horitzó,
mon cor encongit plorava,
plorava de tanta tristor.
Vaig fer bons amics amunt la serra
i a tots els cantava amb il·lusió
no sabeu com es la meva terra
doncs escolteu eixa cançó.
De dalt del Pirineu a les Gavarres,
una joiosa plana hi trobareu,
és una terra alegre i sana
que enlloc del món d’altra no en veureu.
Des del Cap de Creus a la Garrotxa,
fa la tramuntana son cel clar
vigilat per Sant Pere de Roda,
que fa de sometent de l’Empordà.
De ma terra quan sóc fora
estic trist i estic content,
estic trist de no estar-hi a la vora
i d’enyorament estic content.
I quan més terra m’allunya
sento moltes ganes de cridar:
Visca, Visca, Catalunya!
Visca Catalunya, Visca l’Empordà. |
