| Lletra | Sóc al cim de la collada
pit obert, curull de sol
i al devall a l’esplanada
Núria és gronxa en un bressol.
Mare de Déu venerada
per pastors i rabadans,
vents i neus de l’encontrada
dansen donant-se les mans.
Oh Verge, bruna de Núria
Mare santa que adorem,
dolç consol per la velluria
promesa pels que vindrem.
M’extasia la muntanya
rodejat de cel i neu
amb la Verge per companya,
com si fos un infant seu.
Encara vibra a la serra
la campana de sant Gil,
no em tragueu d’aquesta terra
que és la millor d’entre mil.
Núria, bressol i collada,
Pirineu et guarda el cor,
és Cerdanya l’estimada
i el Canigó niu d’amor.
Glòria, Patrona estimada,
que reculls els bons germans
d’aquesta terra, sembrada
de roses pels catalans. |
