| Lletra | Jovent ardit
d’un temps ardit
com l’Esperit de Sant Lluís
vol solcar el cel
i el mar, tot d’una.
I emprèn el vol
portant el nom
de la Ciutat
ben enlairat
pels horitzons
de la victòria
Passen els temps
i bufen vents
amb insistència malastruga
i el verd-i-negre
ben barrat
mai no cedeix,
sempre combat,
mai no coneix
camins de fuga.
Baten els vents
sempre insistents
pel mont i el pla de la galerna
el verd-i-negre de l’huracà
quan es desferma,
mai no cedeix,
sempre combat
el verd-i-negre.
De verd-i-negre pinta el cel
tot el seu vel
de l’infinit,
i amb un anhel
que sempre avança
duu el color verd de l’esperança.
Jovent ardit
d’un temps ardit
ja solca el cel
el mar i l’ona
i puja amunt
i més amunt
el Joventut de Badalona. |
