| Lletra | Sardana
avia per l’aire,
ran del cel, nostre esperit
Esgrana,
ni poc ni gaire,
nostres veus vers l’infinit!
Ets, per nosaltres, el cant
més escaient, més humà…
Ets el somrís de l’infant
i el seny del bon català…
Sardana
avia per l’aire,
ran del cel, nostre esperit
Esgrana,
ni poc ni gaire,
nostres veus vers l’infinit!
Ets sang que ens dones, saltant,
la vida ardent dins del cor….
Ets el penó fulgurant
d’aquest país de trem fort…
Sardana
avia per l’aire,
ran del cel, nostre esperit
Esgrana,
ni poc ni gaire,
nostres veus vers l’infinit!
Ets ferma com un gegant
i pura i blanca con neu…
Ets l’al·leluia constant
d’un poble que estima Déu.
Sardana
avia per l’aire,
ran del cel, nostre esperit
Esgrana,
ni poc ni gaire,
nostres veus vers l’infinit! |
