| Lletra | No sents ressò de campanes
no sents els àngels cantar
i un remoreig de sardanes
que el setembre ens fa arribar.
No sents com l’aire s’impregna
d’aquest mes tant gloriós
de l’estiu ja deixa el regne
i es vesteix de tots colors.
El fullatge es verd encara
pels jardins, roses descloses
corriols plens d’atzavara
i el bell cant de les aloses.
Setembre, que m’acarones
d’alba i de sol matiner
m’omples de fresques aromes
de lliri i de claveller.
Veure les vinyes daurades
amb els pàmpols ambrejant
branques de pomes rosades
que l’oreig van perfumant.
I la mar encisadora
és tan dolça i encalmada
mandrejant besa a la sorra
com donzella enamorada.
Papallones missatgeres
d’ales de seda i d’or,
volant porteu primaveres
a un adéu a la tardor.
Setembre groc de ginesta
per places i per carrers
avancen vestits de festa
verd i blanc de taronger.
Arrossegues la senyera
del color de l’esperança
que ja es va quedant enrera
amb un batec d’enyorança.
I dintre tanta meravella
d’aquest mes per mi estimat
hi ha una perla, la més bella
Cornellà de Llobregat.
Silenci blau, silenci tendre,
més cant de joia en el cor
per aquest màgic setembre
que m’ha retornat l’amor. |
