| Lletra | Curts:
Del Rosselló, de Catalunya,
Garrotxa, prats i riberals,
Planes i valls, mar i muntanya
Aigua tan blava i cims tant alts...
Ets el jardí de la sardana,
Roselles i poncelles d’or,
Bres de l’ànima catalana
De sang i d’or !
Llargs:
A l’ombra del plàtans, la cobla amb barretina
Modula una cançó de sardana divina.
Del tible i la tenora, en l’aire il·luminat,
Puja dolç i sonor el crit apassionat.
Ritu de font mediterrània,
Ballet rodó per la divinitat,
Ets tradició de mística pagana,
Baixant del temps del més antic passat.
Supervivent a mil·lenaris,
La dansa vibrant i carnal
Lligant seu anell llegendari
i fraternal !
El ballet poètic, mà amb la mà ajuntada,
Punteja el pas rítmic, mesura la tirada.
Calçat de vigatana cada àgil ballador
Celebra la ballada amb delit i fervor.
Dansa inspirada alegre o nostàlgica
Del florilegi ets el més pur joiell !
Cançó de joia exactada o lírica
Desplega-te lleugera com l’ocell !
Llança tot crit d’amor sardana,
En el cel blau radiant d’or
Ondeja, flama catalana
De sang i d’or. |
