| Lletra | Sardana és!...
la que ens dirà!...
al fer-nos memòria
del fet tota una història
dels anys, un bon record serà!...
Diu dolçament
d’un sentiment
dels catalans...
Un poble que avança sempre donant-se les mans...
és en nostra llar!
Un himne d’amor, de pau i de amistat.
Com tot bon record
no es pot oblidar...
Jo era molt petit quan l’avi meu ja m’ho contava així.
Encara arraulit, un nou neguit naixia en mi
veient els seus peus com puntejaven,
tot fent la rotllana
d’ell la bella dansa en vaig gaudir.
La inspiració dels seus cants senzills,
l’han après dels pares els seus fills.
Ara jo ja sé que el pare meu també m’ho deia així:
La sardana és germanor,
si l’estimes de debó del fons del cor.
L’oreig del mar
cercant els pins
per les muntanyes
fins al verd prat,
s’ha omplert un cant, d’amor
i ens besa la dansa enamorat.
Enamorat del seu encant, del seu encant...
El nostre aplec
és dels més grans
que ha fet l’historia
dels catalans,
que ara tots junts ballem
sardanes que mai no oblidarem!.
Lletra: Joseta Espinas Beluch
Curts:
La la, la la
La la, la la
Dansa molt antiga
Pagana o litúrgica
Rodona d'ahir o d'avui
de bon acull.
Lligant les mans
Va oscil·lant.
Airosa i lleugera com la fulla que es mou al vent
al decurs del temps
es la pubilla de nostra identitat
Nostre passat
Llargs:
Aires melòdics
gests àgils, bonics
generosa, s’obrin ai fil dels anys, la llavor sembrant
es claredat , es dansa viva es amor i cant
Camperola, te la frescor del riu
l'alegria del niu
Amb valentia anant endavant.
Del flabiol fins al contrabaix,
Llesta. la cobla marca el compàs
regalims de sons festius, doll musical omplint l'espai
La la la la la la la,
Anima del poble, joia, gran esplai
suavitat, exaltació,
Es la rotllana de germanor.
Plegats, marcant el punt.
músics i dansa van de conjunt.
Jamai, jamai, els Catalans
No oblidaran que son germans.
Anellats, fent camí
puntegen al toc del tamborí |
