| Lletra | Des del cim de la muntanya
en front d’un mar encisador,
del castell, la seva ensenya
de Malgrat, el seu amor
gaudirem d’una pau
serena i assenyada,
sentirem l’esclat de joia
reviurem el bell encís,
cantarem amb il•lusió
la sardana que ens parla del mar i amor.
La barca del pescador
quan s’allunya de la platja
del salobre de la mar
tot n’és ple, tot esperança
pensaments i solitud
sols el mar per companyia
els estels són el seu món
i la mar la seva guia
no deixem mai de remar,
nostra vida és la mar
nostra vida és la mar.
La barca del pescador
quan s’allunya de la platja
posa rumb cap l’horitzó
posa rumb cap l’esperança,
sent la flaire i el salobre de la mar,
sent els cants de les sirenes,
un alegre Tarannà,
és el mar el seu encís d’amor
i pau.
Segona lletra: Jaume Falcó i Jané
En la nit el mar mormola
sembla quiet però no dorm mai,
fa moure el reflex de la lluna
d’ella és el seu mirall.
No està sol, té per companyia l’estelada
un mantell brunyit d’estrelles.
Quan fa temps de trons i llamps!
De sirenes sonen cants!
Fer créixer de cop les ones, com!...
gegants!.,..
Ja clareja l’horitzó...
va allunyant-se la foscor...
per l’Est surt el sol!,
gavines al vol!,
despertant Malgrat.
El garbí li diu bon dia,
el xaloc la bona tarda,
si el llevant escau fresquet,
benvingut en l’estiuada.
Tots els vents cap mar endins,
bufen fort fent de les seves
com bé ho saben el dofins,
de tempestes marineres.
A la platja han arribat!,
són les barques de Malgrat
duen pesca del seu mar!
Si una rosa et diu dels vents
tu amb clavells dius del Maresme,
sota un cel blau transparent
i una platja d’or serena.
Cara al mar, oh, bella vila de Malgrat!,
ets l’encís amb lluna plena
i de dia un sol brillant,
t’ha fet créixer tant depressa, com!...
gegant!. |
