| Lletra | Tan sols per tu nineta aimada
jo vull cantar-te una cançó
per dir-te que ets la més galana
i la que més estimo jo.
Per dir-te que ets delicada flor
una poncella doll de meravella
que ets més flairosa que els bells llessamins
les flors més gaies dels nostres jardins.
Que ta carona te fina rojor
i tens formosos i daurats cabells
unes dentetes tot elles blancor
i encesos llavis com rojos clavells.
Rialla divina d’àngel
fa esclatà els teus llavis de satí
amb rialla fresca i noble
amb rialla forta que a mi em fa glatir.
Si es divina ta rialla
més divins son tos ulls de cel blau
quan me miren amorosos
contents i joiosos d’ells jo soc esclau.
Trina tu nina xamosa
dolça cantarella de passió amorosa... trina
trina tu amb ta veu d’ocella
que la cantarella faré jo amb el cor.
Cantarella d’amor
que ajunti al teu mon cor,
com nostres mans també es junten
quan nostra dansa ballem.
I feliços serem
i amor dolç gaudirem
fem-ne junts la cançoneta fem
i riem i ballem.
Que ets la que omplenes de llum mon cor
fem-ne la cançó nineta fem
i fruïm nostre amor,
nostre amor per sempre etern cantem
i jurem tots dos nineta
que sempre ens estimarem.
Lletra: Jaume Falcó i Jané
Quan a la plaça hi ha sardanes
en el meu poble és festa gran
amb les mans juntes fent rotllanes
seguint la cobla el so vibrant.
Vaig oferir-li jo la meva mà
a una donzella gentil que hi ballava
i una promesa d’amor va arribar,
dansa i donzella mon cor van robar.
Si, totes dues el cor m’han robat
si, una d’elles el cor m’ha donat.
Per no oblidar-ho escrit quedarà
qui sap si un dia, algú ho cantarà.
Escolta’l bé, escolta’l bé, escolta’l bé...
que de bon grat ho contaré.
Oh! tenora com refiles
inspirada del mar, prats i cims,
el teu cant tant dolç i gran
ets seny de nostre afany
ets fruit d’aquesta terra.
Tu també meva estimada
has donat tot l’amor als teus fills,
a tothom has estimat,
lluitant per nostra llar
sens treva, mai preuada.
Sonen les notes serenes i torna la festa
al mig de la plaça, plena.
Altre vegada retornen aquelles promeses
d’aquell temps passat.
Ara hi són nostres fills!
fent la rotllana gran
la trobada en la dansa junts
puntejant i saltant!
I l’estimada i jo
plens de goig direm:
No deixeu la sardana mai
que és per tots, germanor!
S’ha fet tard, ja s’ha posat el sol,
ella i jo de retorn sens pressa,
de la mà i recordant-ho tot
guardarem en el cor per sempre. |
