| Lletra | Ja som al temps que tot reviu
que tot esclata i tot somriu
perfum de rosa tot just desclosa
ens embriaga nostre esperit,
saba pujanta de cada planta
que encomana de joia el pit.
Pasqua, cent voltes beneïda,
quin dia va escollir el Senyor
per retornar de mort a vida
Oh, Pasqua, per tu va la cançó.
Per embellir la festa floreix el romaní
n’esclata la ginesta, la rosa i el gessamí,
retorna l’aureneta, refila el rossinyol
i quina escalforeta més dolça dóna el sol.
I les gentils donzelles, mireu-les i que belles
talment fades vivents, vivents i plenes d’encís
a les flors tan enveja i el cor que les festeja
somnia bells indrets del paradís.
L’estel de mitja nit contempla embadalit
el mirar dels seus fills, i s’hi emmiralla,
i el gentil rossinyol trinar cançons no vol
quan dels seus llavis en surt la rialla.
Donzelles, flors i aucells
cors nobles de donzells
honor amb tots la festa més florida
de totes la millor
ja que nostre Senyor
l’escollí per retornar de mort a vida. |
