| Lletra | Escriure unes lletres, vull fer,
a la teva sardana, potser,
aquesta inspiració,
em duu les clares notes tant senzilles
on parla, el teu cor, batent...
Sentint la melodia, només,
escriure frases fetes, ja he après,
les he fet de bon grat
són per tu Montserrat, per tu, per tu...
Com amic... t’ho vull dir.... amic sincer...
Dolça melangia, la teva,
si és bella, és fruit d’un sentiment
que vibra per dintre les venes,
però no és pas trist, més bé feliç
ho diu el teu, dolç cant d’encís.
Vola, vola.
Vola per muntanyes
com el vent de tramuntana
enbraona la mar,
l’encís de la mar!
Vola per la terra
d’antics pobles, camps i vinyes,
amb el blat rossejat,
que el sol ha daurat!
Del teu cant un poble s’agermana
fent rotllana, donant-se junts les mans,
fa més de mil anys que som catalans... som grans...
Oh dolça melangia, la teva melodia,
jo no l’olvidaré... mai més.
jo no l’olvidaré... mai més.
Sempre el record tindré! |
