| Lletra | Fem força xivarri que som tota la mainada
que de bona matinada, tot un poble despertem...
Sentim l’alegria quan ballem junts la sardana,
tan formosa la rotllana enllaçada la portem.. en el cor.
La Montserrat i els seus Vailets,
ploren i riuen
a l’aire sospiren
el goig de la vida
quan són petits.
Sol brillant de Catalunya
terra aimant de la Cultura
som llavor de tu on hem nascut,
amb la dansa més ufana
puntegem dolça sardana
en mig d’ella em viscut.
Tot escoltant les seves notes
dels nostres cors fem un ramell,
junts enllacem les mans ben fortes,
la Montserrat germana d’ell.
Un cel molt blau a tots els fills ens il·lumina
amb més claror i un aire pur de l’infantesa
la nostra mestre ens encamina
i perfecciona un bell estil.
Quan la dansa ballem,
d’emoció ella en sospira
ple d’un sentiment
i l’il·lusió del seu anhel.
L’anella farem gran
recordant tota la vida
sempre, sempre endavant,
la Montserrat i els seus Vailets. |
