| Lletra | Donem-nos les mans dansaires,
escoltem un cant alegre
cant de germanor d’una noble terra... i amor!
Formen l’anella de La Nostra Ensenya
petits i grans...
enllacem la gran rotllana, joiosa dansant...
Donem-nos les mans dansaires
per tot Catalunya... amant!
Amb el bell compàs de la sardana,
quan la cobla vibra i llença el seu ressò,
ella és la cançó que ens acompanya
la germanor.
La germanor de nobles sentiments
en parla el vent a pobles i ciutats,
a on trobem, amics de goig contents
al fer-ne junts la rotllana.
Coneixen bé com és el nostre nom
d’un estendard que en tenen el record,
perquè hem sembrat llavors de germanor,
així s’estimen els amics, els bons amics amb l’amistat.
Per les viles de la plana a prop del mar
o per pobles de muntanyes on l’avet hi neix,
per la terra catalana tothom sap,
que la nostra colla, per arreu hi és... hi és!
Amunt els cors i ben enlaire la senyera.
Amunt els cants que la sardana en té l’història,
d’un temps que passa, escrit de glòria és
i que la colla Nostra Ensenya, mai l’oblida... mai més! |
