| Lletra | Curts:
Matinet veus sortir el sol
que banya les teves barques
sents el cant del rossinyol
i sorolls dins de les fàbriques.
És monòtona cançó
que ens omplena d’il•lusió
veus del pescador
ferm treballador
que treu de la mar
i ens dóna a tastar
el peix millor.
Llargs:
I sentim a dins del cor
molta gatzara.
Calella de la Costa, ets una flor
nascuda en mig del mar i la muntanya
i tens arran del llavi una cançó
i dones en el pit més braó i manya.
Qui t’estima sempre viu tan sols per tu.
La tenora a tothom t’acompanya
per tu canta amb gran anhel
la seva veu mai ens enganya
i ens acosta al cel.
Quan ve l’aplec de la sardana
festa galana, plena d’amor,
Calella tota s’engalana
Calella del cor.
Lletra: Montserrat Tey
Destacant sota el cel blau
tota clara i riallera;
vora el mar enjogassat
de la costa del llevant,
hi ha la Vila més gentil,
terra dels meus grans amors…
Terra benvolguda
de tants bells records;
lluny del teu Cel clar
visc sols desitjant tornar
Tornar a tu, ma volguda Calella….
Espero que algun dia, no llunyà,
podré tornar-te a veure, terra aimada
i amb goig intens tornaré a retrobar
els meus anhels i somnis
bressats per les onades.
Costa brava, mar serena,
per vosaltres jo n’he fet una cançó…
La cançó que a totes hores duc als llavis,
cançó treta del meu cor…
En ella jo he posat l’amor
que sento per ma terra;
cançó plena d’enyorança,
de dolça tristesa.
Tornaré un jorn,
jo no vull pas morir
tant lluny del teu recés,
terra del cor
vull reposar sota el teu cel
que es tot mon anhel. |
