| Lletra | Què poch que va guardà
L’amor primera
La molinera!
Senyora’s vol tornà
La molinera de Flassà.
Mare , la meva mare,
Jo’m caso ab l’aregenté,
Antes que ab ell te casis
Primé jo el mataré.
Mare deseu las robas
Y no me’n feu pas fe
Perque jipó y faldilla
Vos dich que may duré.
De aquí endavant per filla
Ja més no t’en tindré,
De dur cánam y llana
Faldillas t’en faré.
Tu serás la porquera,
Ni soldada’t daré.
Las feynas més pesadas
Per tu las guardarè.
Mare, la meva mare,
No se me’n dona re,
Perque ja vindrá un dia
Que senyora ‘n seré.
La gent dihuan - oydá !
Fa de porquera
La molinera,
!Vaja un partit com fa
La molinera de Flassá!
Un dia á la segada
La gent s’está brenant,
La pobre molinera
Las garbas va lligant.
De’n tant en tant ne gira
La vista al camí ral;
Mentres que li’n giraba
Dona un xisclet molt gran.
Ja se’n treu las xinetlas,
Las tira al mitj del camp
Y com lleugera dayna
Corrent va rost avall.
Al peu del marge un mósso
Dos matxos va arrimant;
L’un d’ells ne porta sella,
L’altre silló y bancal.
Quant la gent se’n adonan
Veuhen que res hi val,
La llesta molinera
Fugia amb son galán.
Ja li poden anà
Ben bé al darrera
A la molinera.
Ja ho ha sabut portá
La molinera de Flassá.
Al molí de la Bolla
Un jorn me’n entro jo
Avans diu que era alegre,
No hi veig sinó tristó
La tia está fent mitja,
Plorant en un racó;
L’hereu i la cunyada
Li parlan ab roncó;
la alegre fadrinalla
Li’n cantan la cançó-
Hont tens la molinera
Hont tens el teu senyó ?
Quan se sent eixa tonada
N’arrenca ab un gran plo.
Si à mi m’han enganyada.,
No’n tinc la culpa jo.
Quant jo me’l estimava
Mare, Déu vos perdó,
Perque prou rich no n’era
Me’n fereu dir que no
Vos sóla rica’m voliau,
Rica volgui ser jo,
Volent ser-ne senyora....,
Ni molinera en só !
Perque sento el passá
¿Veus ? Aquella
La molinera...
¿Com si morta ja fos
La molinera de Flassá ! |
