| Lletra | Oiu-me, tots companys,
catalans ben fidels:
Ripoll, onze segles d’història,
ressona amb dolç cant
refent jorns d’abans.
Oiu-me tots, companys
catalans ben fidels:
Ripoll, onze segles de glòria
entona el dolç cant
del temps que vindran.
És el lloc més sagrat
on l’esperit sent l’alè del passat
que reviu i es fa cor i es fa cant
i és sardana pel cor més galant.
Oiu-me tots, germans
del país que és més gran
quan ballem tots donant-nos les mans.
Els clarins són nunci del Pilós,
el comte aimat, cent cops victoriós.
Els clarins apleguen gent d’arreu:
nobles, guerrers, vassalls i homes de Déu...
S’alça el penó amb les quatre barres
i el poble escolta l’oració
del Comte gloriós:
- “Sigui avui Ripoll el fonament
de nostra Catalunya;
i a la llar de fe del Monestir
revisqui eternament.
El país s’enlairi a l’infinit
amb el treball i l’alegria...
Sigui el nostre un poble de germans,
dansant juntes les mans” -
Un crit de goig arreu
té un seguit de tenora
ben sonora:
tot un poble dempeus
com vivent Pirineu
alça el seu cant
amb el cor més vibrant:
Visqui eternament vostre record,
Guifré de Catalunya !
Amb l’esforç de tots, juntes les mans
ferem un país gran,
país de seny, de pau, de fe i d’amor...
I agermani la sardana el cor
de tots els catalans. |
