| Lletra | Trenta anys tu i jo hem passat
juntes les nostres vides
amb noble amor unides,
Oh, bell temps que ens has deixat.
Tot, son recordances
preses per sempre en el fons de dos cors
que reviuen d’esperances, malgrat
sabem que vindran més dissort.
La il·lusió no podem perdre mai tu i jo
si hem pogut aprendre d’aquests anys, la lliçó.
És estimant dolçament
quan l’amor neix més constant,
hem omplert de goig i joia aquest trenta anys
que han passat com si fos un instant.
Amor, dóna’m la mà
no em deixis sol al caminar,
vine, vine amb mi
com ara junts hem fet el camí.
Si ve un dia gris i emboirat,
sempre un raig de sol brillarà
fent-nos, calor i claredat
quan la tardor esdevindrà.
Desitgem amb l’alegria d’avui
que Déu faci llarg, ben llarg el bon destí,
dues vides i un amor tant senzill,
que ha sigut i serà fins a la fi.
En el repòs de la llar cercarem
dels bons records un ensomni veurem
i amb el calor d’un bes, ens direm tu i jo,
mai morirà nostre amor!
Ensomni
(Sardana)
Música: Joaquim Vallespí i Pòlit
Lletra: F. Graells
Curts:
Quant la nit ha avançat
frueix la terra entera
veient la meravella
d’aquest canvi que s’ha obrat.
I s’ou la remor
del gran silenci, com un hàlit d’encant,
quan la lluna majestuosa va admirant
la tasca del seu creador.
La naturalesa s’adorm sense por
i els estels somriuen dintre la foscor.
Llargs:
Els somnis es van desfullant
amb sa placidesa subtil
dintre un món que sent la joia palpitant
del viure assossegat i tranquil.
L’amor
sempre serà
un esperó
que portarà
l’esqueix de tendror
vivificador de la flor.
Fresca com la brisa del mar
o el bes de la mare a son fill
l’alba, ens sabrà apartar
de l’inquietud del perill.
I visquent sotmès a la munió
d’il·lusions que fugisseres volen,
buscarem al nostre entorn l’agulló
que convida a hores alegroies,
tot enaltint el gran goig del perdó
en un esclat sorprenent de l’amor.
Oidà sublim visió
puix tu saps volar millor. |
