| Lletra | Una donzella de la Costa de Llevant,
a l'abrandar-se la llum clara en l'horitzó,
sentia en somnis les paraules de l'amant
que va deixar-la sola i trista en el dolor.
Ai! on és el meu amor,
que no el tinc en la mirada?
Què n'ha fet del jurament
i l’encís de ses paraules?
Ai, amor, perquè has fugit de mi!
Confia en les paraules que jo dic,
l'hi deia l'estimat encès d'amor,
el mon el veig amb tu molt més bonic,
molt niés bonic,
et vull, aimada, vora el cor!
Escolta, bonica,
tu ets la donzelleta més amada.
Escolta, bonica,
tu no seràs de mi mai oblidada.
No oblidis tu,
no oblidis tu,
l'amor més constant.
No oblidis tu,
no oblidis tu,
l'amor pur i sant.
Llevantina! Llevantina!
Jo et seré sempre fidel
i als teus ulls veuràs un cel,
revivint el goig i la pau divina.
Llevantina creu en mi!...
La donzella enamorada
resta trista i tota sola
perquè es veu abandonada
de l'amant i es desconsola.
I vençuda d'enyorança,
per calmar el seu sofrir,
prefereix, sense esperança,
morir!
I la donzella de la costa de Llevant
sentí la joia d’allunyar-se el seu neguit,
quan un capvespre encisador tornà l’amant
i amb ell la calma que manca en el seu pit
Amor meu, poc has tardat
però has fet trista l’espera.
Perquè vas fugir d’aquí
si t’estimi, vida meva?
Sempre més et vull tenir
amb mi!
Mai més del teu costat m’apartaré
jurava apassionat el seu amant
les penes que he passat oblidaré
oblidaré
perquè, tenint-te sóc un infant.
Escolta, bonica
tu ets la dozelleta més amada
Escolta, bonica
tu no seràs de mi mai oblidada
Recorda bé, recorda be,
l’acontentament
recorda bé, recorda bé
el meu jurament.
Llevantina, Llevantina
aprop teu reviu l’amor
i m’inunden de claror
els teus ulls brillants
i clars com de nina
Llevantina, vine a mi!...
La donzella enamorada
ara viu de goig encesa
i se sent encoratjada
per l’amor que la te presa.
I refila d’alegria
i els seus cants tenen l’encís
del matí suau d’un dia
feliç! |
