| Lletra | Curts:
Oh bella terra empordanesa,
com més em vaig de tu allunyant,
oh, bella terra empordanesa,
més me n’estic enamorant.
Ploro d’enyor en recordar-te,
i sols ta imatge m’és plaent,
ploro d’enyor en recordar-te
i sempre et tinc al pensament.
Oh, els vespres teus de primavera,
terra dilecte del perfum!...
Oh, els vespres teus de primavera,
quan el ponent sembla aigua-llum.
Quan es florida tota planta
i el temps benigne i l’aire dolç
i marca el grill amb sa complanta
el ritme plàcid del teu pols!
Llargs:
Oh tramuntana eixelebrada
com la fogosa joventut!
Oh tramuntana eixelebrada,
fresca de gràcies i salut.
Quan gaudi més amable m’era
llegir ta joia en tos bruels,
i, en les capçades d’olivera,
veure’t desfer-te en ruix d’estels!
Rústec casal on vàreig néixer,
que sents a userda i vi novell,
rústec casal on vàreig néixer,
més regalat de l’Oronell:
els ecos teus guarden encara
els refilets d’una au d’amor.
Oh, cant dels besos d’una mare,
quan t’ha sentit que no t’enyor.
Oh, bella terra empordanesa,
com més em vaig de tu allunyant,
oh, bella terra empordanesa,
més me n’estic enamorant.
Si et defuig, si!, ma jovenesa,
és perquè et vull més posseir.
Vull un mas teu en ma vellesa
i un teu racó de cementir. |
