| Lletra | Margarideta és la pagesa
que dóna vida a n’el cor meu,
és el seu rostre tot noblesa
i és estimada per arreu.
Quan a la plaça hi ha sardanes
mon cor batega en dolç esclat
gaudint mirades tan galanes
bo i puntejant al seu costat.
I els fadrinets de l’encontrada,
que el seu cor sols fa glatir
Margarideta sa estimada,
com un eixam canten així:
Ets tot goig d’aquesta plana
tan és el dia com la nit,
lluint clavells color de grana
com un jardí damunt ton pit.
Tos llavis rojos, quan desgranes
gaies tonades i cançons,
al nostre cor hi encomanes
el foll desig de fer petons.
Ets l’amor viu que tot ho allunya
gaia pagesa de l’Empordà,
l’emblema sant de Catalunya,
l’honra del poble Català. |
