| Lletra | Repiquen campanes
Festa i joia, dolça mare!
Dolços somnis neixen
amb la filla del meu cor.
No molt lluny festegen
les campanes, nostra dansa.
Cors plens de noblesa
l’espai omplen d’un tresor…
Ets Maria Teresa,
dels meus ulls la meva nina,
que els teus somnis siguin
sempre bells i plens d’amor.
Infant del cor.
Com l’aucellet que alegre canta
es el teu riure, tendre filla.
Però els teus ullets de non-non van quedant…
i gronxant cantaré:
Un brau rei, bo, i ple de riqueses,
espòs d’una bella princesa,
trobà en un niu d’unes cigonyes
l’infant més bell d’aquestes terres.
I en el castell prompte feu construir
un bressol d’or i perles del blau mar;
i en ell, sobre les millors sedes
diposità el seu tresor trobat.
Mes l’infant, suplicant demanà
la lluna que veié aquella nit.
I el brau rei li portà tot seguit!
Non-non…
dormint somriu el bell infant.
Non-non…
que els aucellets també ho fan.
La pau reina sobre la terra
i els angelets, jugant, et vetllaran. |
