| Lletra | La comarca més airosa
que dins Catalunya hi ha
de lluna i sol lluminosa
nit i dia, és l’Empordà.
A la terra empordanesa
brilla el sol amb majestat,
ell és rei, ella princesa
i s’han ben enamorat.
Hi llisca la lluna plena
argentada i resplendent
que amb la seva faç serena
li somriu ben tendrament.
De dalt del cel l’estelada
la claror li fa arribar.
I amb puresa platejada
s’escampa per l’Empordà.
Quan el vent de tramuntana,
bufa fort de tant en tant
per la serra i per la plana,
l’il·lumina tot xiulant.
En sorgint la nuvolada
cobrint tot el firmament
ve un airet de marinada
i li torna el lluïment.
I és un país d’alegria
de sol i d’aire ben sa,
i tant de nit com de dia
lluminós és l’Empordà. |
