| Lletra | Curts:
Nang ning nang ning nang
Nang ning nang ning nang
Al pujar a la muntanya
de Montserrat
el cor s’enjoia
ansiós d’eternitat.
Els ocellets
plens d’il·lusió
ens venen a rebre
i el seu parlar
porta un alè de tradició.
La Moreneta ens mira
i ens diu en gran amor
sou a casa vostra
per sobre de tot.
Llargs:
Ben contents anem a oferir
un ram de ginesta
i romaní.
Catalunya la pubilla,
ardenta i plena de fe.
Nèctar de les nostres vides
oblidar-te mai podré,
per molt que de tu ens allunyin
afanys i obligacions,
sempre portarem als llavis
una ofrena de cançons.
Seguirem ambaladits
d’aquesta serra encantada
on hi regna la senyora
de la terra catalana.
Amorosament al vespres
-la pregària es més fervent-
anirem cantant la Salve
mentre el sol es va ponent. |
