| Lletra | Curts:
Costa llevantina, de llum encesa!
Rambla de l’empori badaloní!
Ton encís s’emporta ma vida presa,
recés diví!
Hi ha un alè de mar que mima, besa…
Quina devoció!
Com puntejant les sardanes
sonen les campanes
invitant a l’oració!
Llargs:
Joventut que dansa la sardana
sap sentir, sap estimar…
La Rambla de Badalona
d’eterna primavera s’engalana;
és soliua i és bufona
com un jardí
Jardí badaloní!
Quina il·lusió!
Passen donzelletes sense pressa,
fresca flor,
i l’oreig del mar que fressa,
va escampant dolç perfum d’amor
que entra dins del cor.
I quins sospirs de parelletes
discretes miradetes
i dolces paraules
que ens fan fruir!
Es un torment
pensar que arribi el fi,
d’aquest moment tant diví
La Rambla de Badalona
d’eterna primavera s’engalana;
és joliua i és bufona
com un jardí
Jardí badaloní. |
