| Lletra | Oidà com canta la sardana marinera,
canta la vida, a la terra i a la mar,
els braus marins, cabdills d’eternes singladures
hi feien que el nom de Masnou fou guia i far.
Ballem la dansa catalana
al só d’onades virginals
onades de l’amor
amor de cel i mar
que balla, balla, ballarà.
Cases gemades de Masnou
estan farcides de ramells,
besades per la llum
la llum del sol i mar
que besa, besa i besarà.
Masnou vil·la xamosa i marinera
que vius acaronada per la mar,
del mar que et besarà
i sempre t’aimarà
i dolçament et cantarà:
Masnovina escolta la tenora
juganera et vol enamorar
t’afalaga dolça i temptadora,
ressonen les sardanes
diuen coses de les roses,
de la tendra poncella
dels clavells i de l’amor.
El cel està escoltant
un xic engelosit
i amorosit li canta així:
Masnou té el més bonic color
per ser vil·la marinera,
el més frescal i bell racó
per ser vil·la riallera.
De dins el mar vindran galans a festejar
tots els marins fadrins que volen la donzella.
Masnou té el més bonic Aplec
per ser vil·la marinera
el més lluït frescal indret
per ser vil·la riallera.
Masnou té el mar meravellós
és l’espill on tots s’hi miren.
Per això són tan gentils
tan cordials, tan amatents
són pomells de flors galanes.
Per això vibra i commou
per la dansa i per l’amor
tot el poble de Masnou. |
