| Lletra | Bell niu de joia,
vall lluminosa
on somnis d’or
trena, el remoreig d’un riu.
Amer, vila gentil
que te l’encís del camp, i l’encant de ciutat;
pubilla humil
del bell esguard,
espill clarissim de virtut
que, enflocant-se, avui diu contenta:
Ja tinc mil anys!.
Quan era tot erm la nostra vall
les mans santes dels benedictins
solcaren la terra, rella endins,
bo i sembrant llavor d’amor, pau i treball.
Sos fruits tenen el bes
dolç d’un sol que amorós,
mil anys ha colrat els camps,
mil anys ha escalfat les llars
d’un poble
que sota un cel clar i blau
viu enllaçat d’amor,
voltat d’olivars de pau
coronat del llor
i l’encens del meu treball.
Quan al matí
embauma la vall
l’olor del romaní
i el remoreig
dels brancs al dolç
pessigolleig
del vent
els vilatans
festegen la vila amb sos cants
tot dient:
niu ungit de flaire
que mil estrelles volten,
regina que mil nans ta veu escolten
Amer, vila de somnis,
orgull d’aquesta terra
que embolcalla l’escalf de Quatre Flames |
