| Lletra | Curts:
Es la Kati d’en Marcel!
Es la Kati, una noia
alegre i bellugadissa,
que balla amb la colla,
colla de la tos.
Sempre la veureu
que està contenta i somriu,
ballant la dansa
amb són aire tan graciós.
Els seus peus
son talment
dos ocells
voleiant.
I els seus ulls
plens de llum
emplenen
el seu voltant.
Llargs:
Tota l’alegria que la dansa té,
la Kati la mostra dansant sempre
amb son posat serè;
i els que la miren embadalits
del ballar
acaben donant-li amb amistat
la mà.
Kati, saltirona!
Kati, tu encomanes
de ballar sardanes
als que tens al volt.
Quin aire té el seu cos
quan punteja els llargs
saltironant!
Es com si un vent amic
la gronxés tota
bressolant!
Els braços enlairats
portant el ritme triomfant
d’aquesta dansa nostra
que en el cor es va
arrelant!
I al venir el fort dels llargs
ja nostra joia desbordant
com una flama encesa
els nostres cors ens va
abrandant!
I l’esclat amorós
de viure aquells instants,
fa que aquella rotllana
tota ens sentim més germans. |
