| Lletra | Eren quatre casetes ran de platja
el Palamós de set cents anys enrere;
uns pescadors bruns, plens d’amor i coratge,
hissaren per primer cop la bandera
El port primitiu era tot roques vives,
com Déu les deixà: abric i defensa
planice allargada i línies altives;
aquí la sorra, allà la mar immensa.
L’ull d’àliga del Rei més ardit, Pere el Gran,
veié precisa la nostra badia;
Els meus braus almogàvers d’aquí sortiran
digué pressentint el goig del gran dia.
Castell de Sant Esteve, soliu feudal,
des d’ara i per sempre ets ma corona;
ja ets lliure, Palamós, i el teu Port Reial
aplegarà les naus que el Regne em dóna.
Talment com les veles que infla el fort garbí,
tot el cor s’eixampla amb la Carta Pobla.
I vingueren galeres de domàs molt fi
cap a lluitar per una causa noble.
No érem tants catalans com l’altiu francès
que toparem enfront de les Formigues;
més el de Llúria vencé i aquell fou après
tot rebolcant-se com un jou d’artigues.
La gent canta i cantarà aquella victòria
que nasqué ran del mar a Palamós;
són anys i anys d’aquella bella història
que avui cantem plegats amb pit airós. |
