| Lletra | Terra de fents i salabror
que eixampla els llavis i eixampla el cor…
Urna de sol que el vent ha mesa
enmig de la terra empordanesa…
Ajust del mar i del penyaral,
en noce mòbil i eternal,
que sempre a l’home l’esclaritza
i, al aturar-lo el divinitza
i amb sa bellesa i son encís.
Adam el fa d’un paradís…
Oh, Palamós de Costa Brava,
fill del cel blau i la mar blava,
niu de romàntic babadors
i d’indomables lluitadors!
Sols el teu nom afanys engendra
per donar i per vendre
i del que es ver i trobador
ne fa llegenda i baticor…
Terra de llum, platges i freus,
en la antigor sojorn de Déus
i dones d’aigua, que, amb sos ulls
duien el nàuxer als esculls
i ara, en ses àuries arenes,
s’hi eixamanen les sirenes
de carn mortal i gest modern,
lleu cambient, femení etern;
terra de pau i àures salades
que duus les mens encantivades;
no t’he vist mai, poble dilet,
mes, tantes veus n’han fet retret,
que al projectar la fantasia
arran arran de la follia
d’un somni màgic devéns clos
viu i fantàstic Palamós!
No t’he vist mai i no et vull veure
per poder somniar a lleure,
car, és tan bell el somniar,
d’un poble fet de cel i mar! |
