| Lletra | Vora el rosaret florit,
damunt l’herba gemada,
com un anyell s’ha adormit
la meva dolça estimada.
Al seu retorn, papallons
i rossinyols l’amoixainen,
i li canten les cançons
que tant les donzelles aimen.
El sol, ja de bon matí
li ha fet un somrís d’alba,
i a ses galtes de setí
una rosa li besava.
Me la miro anhelant
amagat rera unes mates,
i la deixo somniant
aquell somni dolç de fades.
Quan l’aimada ha despertat,
de flors. s’ha trobat voltada
i sentat al seu costat
a l’aimant que l’ha vetllada.
Que dolç és l’amor del cor
i el record de l’estimada,,
els somnis voltats d’amor
damunt de l’herba gemada |
