| Lletra | Vila bella, Sitges blanca
que ets sempre jardí florit
i tens la gràcia que tanca
la mel al nostre esperit
Vila de clavells i roses
de cançons i de neguit
que saps de les nostres coses
més del que mai s’hagi escrit.
Aquell Racó de la calma
que presideix Rossinyol,
és un oasi, una balma,
quan neix fins que es posa el sol.
Cau Ferrat i Mar i Cel
Museus passats a la història
ens parlen d’un gran anhel,
que et donà dies de glòria.
Blanca Subur, Vila bella
bressol que saps gronxar l’art,
dalt d’un turó s’encastella
l’església i l’alt campanar.
Per on passegen les noies
i filen somnis daurats
de prínceps curulls de joies
i vestits amb grans brodats.
País de la Malvasia
que et volta un grup de jovent
que treballen nit i dia
per fer el teu nom refulgent.
Vila que l’onada banya
i que ve a besar-te el peu
des del mar a la muntanya
ets un tresor de gran preu. |
