| Lletra | Mirant d’aprop la llum serena
quan se reflexa dins del llac
de nit l’hi dona poesia
de dia l’hi don majestat
i les muntanyes contemplant-lo
viuen a dintre son cristall
quan l’aigua clara sembla morta
sembla vidre, és un mirall.
Mirant el llac quina alegria
senten els cors enamorats
quan els desmais besen l’escuma
que a la vora el vent ha portat
que a la vora el vent ha portat:
la, la, la
Contemplant junt amb l’estimada
el paisatge tan meravellós
amb l’encís de nostra mirada
despertarà la joia del cor.
I obirant l’aigua platejada
quantes coses jo li diré
mirant el llac seran paraules
de poesia, amor i de fe.
Es un encís embriagador
és bellesa de l’infinit
és com un somni ple de joia
que anhel-la el cor amb gran delit.
Agafant ses blanques manetes
m’aproparé al seu costat
i em donarà l’enamorada
el seu amor mirant el llac, el llac. |
