| Lletra | Dalt de la muntanya ni ha un poble,
el paisatge es molt bonic
la gent gran encisadora
i el jovent n’és divertit.
El dia que el batejaren
un nom l’hi varen posar,
un nom molt bonic
un nom eixerit
i molt ben pensat,
per això varen posar-l’hi
Sant Climent del Llobregat.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la…
Perquè no ens falti res
també tenim dos gegants,
Climent a ell l’hem bateixat
Roser a ella l’hi hem posat.
Roser l’hi hem posat
perquè es fina i elegant,
Climent n’es alt i gros
per això n’està tan orgullós.
Ballem aquesta sardana
que es la dansa de l’amor
amb les mans ben enllaçades
que bategui bé a dins de nostres cors.
El gegant i la geganta
en Climent i la formosa Roser,
que al mirar-nos pensin sempre
amb joia i gran il·lusió
com a Sant Climent, amics nostres
no es pot trobar res millor. |
