| Lletra | Jo no sé perquè m’encisa
i el meu cor es va eixamplant
quan admiro
les quatre barres de sang.
Es que em recorda galana
les gestes dels meus passats
i els típics cants de sardana
que als pobles té enllaçats.
Visca nostra terra,
i llurs deures més sagrats.
de com avorrim la guerra
però estimem nostres llibertats.
Quan jo era criatura
em recorda pla ben clar
que el meu avi amb ternura
m’asseia prop de la llar.
I em deia amb molta energia
que el pes dels anys ha retut
dels catalans la follia
per l’honra del nostre escut.
Visca nostra terra,
i llurs deures més sagrats.
de com avorrim la guerra
però estimem nostres llibertats.
És la nostra Catalunya
pàtria de fe i d’amor
i la feina quan empunya
sa falç el brau segador.
I en quan amor, no cal dir-ho
que com som bons catalans,
el plor més lleu, al sentir-lo
l’eixuguem com a germans.
Visca nostra terra,
i llurs deures més sagrats.
de com avorrim la guerra
però estimem nostres llibertats. |
