| Lletra | Vora, voreta el corriol,
irem a collir la ginesta
floretes d’or i rams de sol;
aquí l’enserta, aquí la llesta,
per oferir a la seva amor
en ramellets de sol i d’or!
Qui la cantarà l’albada d’estiu
brunzenta de vida en l’ardent besada
cel clar llavi encès la soleiada?
Pels marges la llum aleteja i riu
i glateix la terra en l’ampla abraçada.
N’és de blau el cel aquest matí;
ginesta florida en les mans flameja.
ara hi afegirem la rosella aqueixa
i lligarem tot amb el jonc més fi
palejats dels plors que l’aiguatge hi deixa.
Pastors catalans, amb aqueixes flors
de vermell cascall i de ginesta.
qui aneu a florir d’allà de l’Albera?
Anem a florirr els nostres dolors
amb les dos colors de nostra bandera.
Una sirena
a l’horitzó
de rossa trena
enjoiarà l’alba serena
amb un petó. |
