| Lletra | Larà, larà, larà
la Valiella, la Valiella
larà, larà, larà
la noia de Puigcerdà.
Ningú dansa be com ella,
ningú sap tant de ballar
del ball l’hora s’atansa
larà, larà, larà,
més la Valiella encar no ha arribat.
Larà, larà, larà
jo sento viva frisança
larà, larà, larà
al pensar si m’ha oblidat.
Cada festa arriba d’hora
ans no toca el so primer;
jo la trec de balladora
larà, larà, larà
i sols Déu sap com el cor em bat!
Tot ballant, vells i joves,
ja rumien el repartir
i jo em migro, a soles
puix encar no la veig venir.
La Valiella, si no vingués
poc voldria sardanejar,
perquè jo visc sols per ella
tot el demés res m’importa ja!
Espardanyetes, blancor de neu
cabellera al grat del vent,
la Valiella, enrojolada
mira i em busca bo i somrient.
Es moreneta i bonica com nostra verge,
i tot flameja i somriu al seu voltant!
Cuita, vine, ves de pressa,
que el matí és solei alegre
i a la plaça, amb delera,
ja la cobla està tocant!
Oh, sardana…!
flor de neu de la Cerdanya
i clavell de l’Empordà!
La Valiella, si no vingués
poc voldria sardanejar,
perquè jo visc sols per ella
tot el demés res m’importa ja!
Espardanyetes, blancor de neu
cabellera al grat del vent,
la Valiella, amb mi ja dansa
les mans ben juntes i el cor latent. |
